LZF Lamps: “Ens interessa crear peces intemporals que provoquen emoció”

10/06/21
LZF Lamps: “Ens interessa crear peces intemporals que provoquen emoció”

Mariví Calvo i Sandro Tothill han vist reconeguts les seues quasi 30 anys de creacions, que uneixen disseny, artesania, noves tecnologies i sostenibilitat, en LZF Lamps, amb el Premi Nacional de Disseny a la ‘Empresa’. Amb els seus emblemàtics llums artesanals de fusta, concebudes com a vertaderes obres escultòriques, al mateix temps que funcionals, LZF Lamps va ser pionera en la introducció de l’ecodisseny en tot el cicle productiu i, en els últims anys, ha incorporat altres materials respectuosos amb el medi ambient, com el vidre.

El jurat del guardó, concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació, destaca “la seua capacitat per desenvolupar, de manera reeixida, una estratègia empresarial centrada en el disseny, la creativitat i la sostenibilitat mediambiental, amb una gran càrrega emocional i conceptual que es tradueix en una alta qualitat percebuda i funcional dels seus productes”.

Amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis Nacionals d’Innovació i Disseny 2020, entrevistem a Mariví Calvo.

"Ens preocupem per fer un producte funcional, comprensible, agradable, ecològic, pensant sempre a cuidar dels altres i del nostre entorn"

Què significa per a LZF Lamps rebre el Premi Nacional de Disseny?

Un reconeixement al treball que hem estat fent des de fa 27 anys, sempre amb una visió global, però desenvolupat a nivell local, generant ocupació amb l’artesania local, un sector que s’ha anat quedant sense treball en els últims anys.

Ens interessa crear peces intemporals, fora de la moda, objectes que inspiren i que sorprenguen, que siguen amables, que provoquen alguna emoció. Quasi sempre hem fet el que créiem que havíem de fer. Una forma no sols de treballar, sinó d’aprendre treballant. Per a això, desenvolupem processos en els quals col·laborem amb altres professionals i artesans, pensant com crear cada projecte perquè siga especial.

"En cada projecte, ens envoltem de professionals i artistes que ens ajuden a situar-nos en el moment cultural en el qual estem i, gràcies a ells, aprenem"

Un dels factors distintius de LZF Lamps és aqueix procés creatiu propi, en el qual heu comptat amb col·laboracions de totes les disciplines, amb projectes singulars i propostes amb gran identitat.

Sandro és músic i jo, pintora i escriptora. Això ens porta a una manera de raonar que ens diferencia d’una empresa típica. Ens preocupem per fer un producte funcional, comprensible, agradable, ecològic, respectant a les persones i el medi ambient, pensant sempre a cuidar dels altres i del nostre entorn. I creiem que el treball ha de ser agradable. Ens hem envoltat de molts professionals i artistes, escriptors, arquitectes, il·luminadors de cinema, poetes,… gent que ens ajuda a situar-nos en el moment cultural en el qual estem i, gràcies a ells, aprenem.

De fet, LZF Lamps va nàixer com un projecte amb col·laboradors i sempre hem mantingut aquesta forma de treball. En 1994, en la nostra primera exposició, ‘Luzifer’, convidem a molts artistes i creatius, a nivell nacional i internacional. Era un happening, que estava molt de moda als Estats Units. L’única regla era utilitzar una bombeta i un tros de fusta. A partir d’aqueixa exposició, en la qual se’ns va oblidar la part comercial, amb 36 artistes i 200 llums fabricats per nosaltres, pensem que podíem vendre-les. Ens van deixar el portal d’un dels palaus que hi ha al carrer Cavallers (València). Tréiem a la nit els llums al carrer i vam vendre un munt. Uns xics que vam conéixer arran d’això, ens van convidar a anar a un esdeveniment a Madrid i un advocat de Mallorca que estava fent un hotel ens va encarregar 600 llums amb el que vam haver de demanar ajuda a més artistes. Comencem a treballar i millorar el material i ens vam posar a produir.

Els treballs en col·laboració solen estendre’s durant diversos mesos o anys. Sempre intentem aprendre de la gent amb la qual col·laborem.

DRAG

Ens pots parlar d’algun projecte que siga especialment significatiu per a vosaltres?

La peça més emblemàtica en aquests moments és KOI -carpa de llum i fusta de més de tres metres, inspirat en els peixos voladors de ‘El Jardí de les Delícies’ del Bosco-, ens va costar quasi cinc anys finalitzar-lo. Encara que en aquesta mena de projectes, no importa el temps. Comencen per una xicoteta acció i, quan anem afegint amb l’equip, es va transformant en una cosa en la qual tots creiem i en el que tots volem participar. KOI es va generar a partir de la presentació del llum Àgata en una fira a Nova York. L’estand estava en blanc i posava ‘Ready to paint’ -cridem a cinc grafiters meravellosos- i treballem amb panells corbs de «Koi fabric», trossets de fusta, que creaven una espècie de mar o d’escates de peixos. L’artista Innocu The Sign ens va proposar fer una pel·lícula en motion graphics. Va començar a dibuixar el peix i, a l’any següent, vam fer un pas més amb la pel·lícula ‘The koi for LZF’, que es va presentar en la fira Euroluce de Milán 2011.

El següent repte, va ser transformar-lo en llum. El dissenyador MacDiego ens va posar en contacte amb l’artista Manolo Martín, que està especialitzat en creacions amb bareta (llistons de fusta fins i flexibles, que permeten crear diferents formes). Va treballar l’esquelet, que es va recobrir de desenes de peces de xapa de fusta natural i es va incorporar tecnologia led. El resultat final l’aconseguim en 2015. A partir d’ací, hem treballat en altres projectes al costat de Manolo Martín.

Com a exemple d’altres treballs anteriors, convidem al poeta Carlos Grassa Bou al fet que escriguera tres contes i li vam donar el sentit al final. Una dona en la seua finestra imagina les vides d’altres tres dones que veu des d’allí, en el context dels Estats Units en els anys 50, durant el capvespre, que és quan els llums comencen a tindre protagonisme. Sobre això, treballem amb un estudi de fotografia que feia un retoc molt personal que ens portava, també, als anys 50. El resultat van ser tres històries meravelloses, per les quals ens van concedir diversos premis, entre ells, el Premi d’Art Contemporani de Chicago.

Tres anys abans, també rebem diversos guardons per la campanya de la High Fidelity Collection, basada en la música. Usem peces de discos, en les quals, per la part de darrere, apareixien els llums. Un compositor de Los Angeles, va escriure 12 cançons per a 12 llums, i treballem amb el fotògraf Emilio Lecuona.

Un dels punts que el jurat del Premi Nacional de Disseny destaca és “la gestió sostenible i climàticament neutra de tots els recursos que fa ús”. Podem dir que sou pioners en ecodisseny, que aplicàveu aquesta metodologia fins i tot abans que existira el terme. Què us va portar a aquest model?

Només treballem amb materials com la fusta i altres respectuosos amb el medi ambient. Va ser important descobrir les plantacions de boscos, d’on procedeix la fusta, que asseguren la cadena de custòdia controlada. Intentem sempre ser el més sostenibles possible. Anem investigant i substituint parts del procés i materials per uns altres menys contaminants com a embalatges de cartó, alternatives al plàstic…

Al principi, treballàvem amb resines, cosa que requeria molta elaboració i, a més, era complex de manejar. Vam estar quasi dos anys investigant, juntament amb un dissenyador amb experiència, José María Garrido, diferents processos que poguérem aplicar perquè evitar desaprofitament i també, trencaments en la fina fusta. Aconseguim desenvolupar un procés que tenim patentat per a manipular la fusta.

A més, sempre usem tecnologia LED, més sostenible i eficient.

Malgrat aqueix protagonisme clar de la fusta, LZF Lamps ha utilitzat, també, altres materials. En quins àmbits heu experimentat?

Com hem comentat, per a cada col·lecció ens recolzem en un equip col·laborador extern, i enguany volíem treballar amb nous materials, com a cristall. Buscant treballadors de l’artesania la tècnica de la qual estiguera a punt de desaparéixer, vam conéixer a un mestre artesà del vidre que té una tècnica particular de bufat. Cada peça que fa és diferent. Vam fer una col·lecció de cristall i amb ella hem aconseguit dos premis a Nova York.

El disseny valencià viu un moment de gran visibilitat i projecció, la designació de València com a Capital Mundial del Disseny en 2022. Quines esperes que supose a mitjà i llarg termini?

Ara mateix hi ha un munt de professionals del disseny de la Comunitat Valenciana amb una projecció internacional molt potent. S’ha estat treballant durant molts anys en silenci, de manera personal, com hem pogut, ara la Capitalitat podria ser l’impuls que es necessita. Existeix una gran trajectòria professional en el nostre territori i molta faena realitzada i cal traure’l a la llum.

En la Comunitat s’han perdut molts artesans en els últims anys; els hem deixats abandonats i és una pena. Ara existeix la conscienciació de fer les coses amb una visió global-local i amb enfocaments en la sostenibilitat, l’economia circular… Es comença a veure com una oportunitat no sols de negoci, sinó de posicionament internacional i d’aportar valor per a totes les persones.