Rubén Mateos (Viccarbe): “El producte més sostenible és el que no necessita ser substituït en anys”

Què suposa per a Viccarbe ser Premi Nacional de Disseny?

Suposa un reconeixement a una trajectòria de 25 anys, una injecció per a tots d’emoció, il·lusió i orgull increïble. Som una empresa en certa manera jove, que es va fundar sense una base prèvia: no hi ha una tradició familiar o una reconversió d’un altre projecte, com ocorre sovint en el teixit de la Comunitat Valenciana. Som el resultat d’una decidida aposta per un model d’empresa amb focus en el disseny i a fer una cosa diferent. Considerem aquest reconeixement com el premi més prestigiós que hi ha dins d’Espanya i, per a nosaltres, a nivell mundial. No som una empresa ‘buscadora’ de premis ni reconeixement, però aquest ens feia moltíssima il·lusió pel seu caràcter institucional. Ho concedeix el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya, a partir de la valoració d’un jurat totalment neutre, sense cap mena d’interés econòmic darrere.

També ho considerem important perquè és un reconeixement a l’empresa, no a un producte concret ni a una persona concreta, sinó a una manera de fer durant 25 anys. A tots els qui ens feliciten aquests dies per correus, crides o missatges, els dic que el premi també és seu: equip Viccarbe, professionals, col·laboradors, proveïdors, clients… De tots els qui han cregut en aquest projecte i l’han fet créixer en aquests anys d’alguna o una altra manera, incloses les nostres famílies, que ens han donat suport i donat forces en tot moment. Té un component molt emocional.

Parles de “una manera de fer” pròpia de Viccarbe. Com la descriuries? Què és el que us distingeix d’altres empreses del sector?

És una cosa intrínseca que forma part de la personalitat de l’empresa, de la seua cultura. I que està molt connectat al que sempre ens hem referit com a ‘disseny mediterrani’ quan ningú abans ho feia. Creiem que la nostra cultura mediterrània influeix en la manera en què ens comportem i relacionem entre nosaltres, però també amb els nostres dissenyadors o els nostres clients. En aquests 25 anys, hem apostat per una manera de ser molt natural i pròxima. Entenem que totes les persones col·laboradores de Viccarbe, professionals del disseny, clients o proveïdors, formen part d’un ecosistema quasi familiar i eixa naturalitat, eixa ‘familiaritat’, ens ha permés arribar a grans referents del disseny, com Patricia Urquiola, Piero Lissoni, John Pawson, Naoto Fukasawa o Jaime Hayon, entre altres. En moltes ocasions, d’una manera informal i, fins i tot, una cosa innocent, però eixa manera de treballar crec que és molt característica del nostre caràcter mediterrani.

Tenim actitud de compartir, de ser naturals, tot és de tots, i això sorprén moltes vegades a persones d’altres països o cultures; ens agrada posar la paella en el centre i menjar directament d’ella. Això ha format part del nostre ADN quasi sense voler. Ho impregna tot i això es trasllada, també, al producte, a la imatge i a la representació de la marca de portes per a fora. Hi ha un intangible ací, que està en el cor de l’empresa, del producte i de tot el que fem.

Aterrant eixos intangibles i eixa “manera de fer”, en la decisió del jurat es parla de “l’excel·lència, la qualitat, la innovació i el compromís mediambiental que configura un model que integra el disseny en l’estratègia empresarial”. Què significa en la pràctica?

Viccarbe es funda l’any 2000 per Víctor Carrasco i Daniel Benedito i naix arran del projecte final de carrera del primer, que proposa crear una empresa de mobiliari de disseny amb un model empresarial tan ben executat que la Universitat Politècnica de València (UPV) li anima a dur-ho a terme. En eixe pla d’empresa, eixos compromisos d’innovació, excel·lència i compromís mediambiental ja eren presents. Per això, tots aquests valors estan tan aterrats dins del nostre ADN, tots ells units a través d’una línia que és el disseny entés com alguna cosa que va més enllà de produir objectes bells.

Als dos anys de vida, l’empresa ja estava certificada en ISO 9001 i ISO 14001, demostrant el compromís per la bona gestió empresarial i mediambiental. De la mateixa manera, tots els nostres productes estan certificats per laboratoris externs en les més estrictes normatives europees i americanes quant a seguretat i qualitat dels nostres mobles, la qual cosa ens permet donar una garantia de deu anys a tota la nostra col·lecció.

Tenim molt clar que el producte més sostenible és aquell que no necessita ser substituït als dos anys. Per això, la qualitat és tan important, i també el disseny ací juga un factor determinant. Fugim de crear productes que es moguen per modes o línies estètiques conjunturals a una època. La nostra màxima és dissenyar productes atemporals, que continuen sent atractius a través de les generacions.

Amb aquesta filosofia i aquest model, com s’estableix i es gestiona la relació amb l’empresa client? També teniu un mètode propi que us diferencia de la vostra competència?

Cada cas és molt concret. La nostra relació, habitualment, és amb l’arquitecte o interiorista que està desenvolupant el projecte. La nostra labor és oferir-los a aquests professionals la solució per a una necessitat que tenen en els espais que dissenyen. Però eixa oferta no es limita solament al catàleg de producte que tenim, sinó que tractem d’aportar valor i acompanyar-los en la selecció del mobiliari, en les opcions i acabats d’aquests, perquè obtinguen el millor resultat. Cada peça està fabricada per a un client concret i això ens permet oferir-li un servei de customizació a mesura que és molt benvolgut per tots ells. Ens agrada ser presents i acompanyar al llarg de tot el procés. Això promou que la relació amb professionals de l’arquitectura i l’interiorisme es faça molt més fort, perquè ens veuen com un partner: no som un proveïdor, sinó algú que està solucionant una necessitat o un problema. I això, moltes vegades, es valora més que altres factors.

Un dels punts que més destacau, i que també destaca el jurat dels Premis Nacionals de Disseny, és el compromís mediambiental. Quines línies o accions destacaries en aquest àmbit?

Com tota empresa, en Viccarbe tenim un impacte sobre el medi ambient i sobre la societat que ens envolta i sempre hem sigut conscients i actuat en conseqüència. Des del nostre segon any, estem certificats en les ISO 9001 i la 14001, quan ningú més del sector ho estava. Això es tradueix en una forma de gestió del treball i una consciència sobretot el que fem. Hi ha un compromís per la millora contínua en aquest àmbit. Això es mostra en accions com usar solament fustes certificades de boscos de tales controlades, teixits naturals o amb alts percentatges de material reciclat o utilitzar fonts d’energia elèctrica 100% renovables, entre moltes altres.

Hem reduït la nostra petjada de carboni en els dos últims anys un 89% i l’objectiu és ser Carbon Neutral al final d’enguany. A més, també enguany hem obtingut el segell SCS Advantage Gold i hem posat a la disposició del públic les ‘Declaracions Ambientals de Producte’ en un exercici de transparència i sostenibilitat.

Entenem la sostenibilitat com un concepte molt més ampli que els recursos i l’energia que consumim. Un pilar molt important per a nosaltres és la sostenibilitat social de la marca, quin impacte tenim en la societat. El 90% de la nostra producció es concentra en un radi de cent quilòmetres des de la nostra seu. Ens sembla molt important mantindre aquesta política, perquè, al final, si hem arribat fins ací és gràcies al teixit industrial històric relacionat amb el moble que ens envolta, que s’ha anat adaptant per a treballar amb nosaltres. Creiem que és essencial que eixe teixit es mantinga i s’enriquisca. D’altra banda, està la nostra responsabilitat social, amb col·laboracions amb ONGs locals, a través de donacions de mobiliari, promoció, suport… Tot això forma part de la nostra consciència mediambiental i social, que ha sigut valorada de manera positiva pel jurat.

Heu treballat per a grans grups multinacionals, en projectes internacionals. Com ha aconseguit Viccarbe posicionar-se en eixe segment de clients tan desitjat per grans signatures del sector?

És molt important la xarxa d’agents i distribuïdors, així com els prescriptors. Per a nosaltres, l’aposta sempre ha sigut la internacionalització. Entorn del 90% de la facturació prové de fora d’Espanya. És fruit d’un treball d’insistir, insistir, insistir i de molta visita a estudis d’arquitectura i interiorisme per a fer conéixer la teua marca. També hem apostat des de l’inici per l’assistència a fires i esdeveniments internacionals, sabent on volíem estar i de qui ens volíem envoltar. Per exemple, no participem en el Salone de Milà fins que aconseguim estar en el mateix pavelló que empreses amb molta més trajectòria que nosaltres, i que enteníem que eren competidores. Això ens va ajudar moltíssim a posicionar-nos, a aconseguir una projecció internacional i al fet que la gent ens coneguera. Per descomptat, treballar amb grans professionals del disseny et col·loca de cara a professionals d’arquitectura i interiorisme en un nivell que, d’una altra manera, no hauríem aconseguit. Una altra de les nostres claus ha sigut cuidar tot el procés: tindre un bon producte, en un bon catàleg amb una imatge coherent i amb un bon servei. A més de valorar a cada client amb la mateixa importància, siga gran o xicotet. Eixe interiorista que ha demanat 25 cadires per a un restaurant xicotet, és igual d’important que el de Microsoft.

Des del punt de vista dels processos creatius, com es gestiona el treball de l’equip intern i les col·laboracions amb professionals del disseny?

Tractem de generar una relació personal a foc lent entre totes i cadascuna de les persones integrants de l’equip i les i els dissenyadors amb els qui treballem. No cridem a ningú ‘a porta freda’, enviant un briefing sense haver-nos conegut abans en persona. Necessitem una relació prèvia, generada gràcies a contactes comuns, converses en fires o esdeveniments, recomanacions… I, a partir d’ací, sorgeixen les possibles col·laboracions. El mateix ambient agradable, amé i de confiança que fomentem en l’empresa, el traslladem a totes les persones que col·laboren amb nosaltres. No hem desenvolupat cap col·laboració sense que s’haja generat eixa vinculació, perquè és súper important que vegen el producte, d’on ve, on treballem, les persones que hi ha darrere, com ens relacionem, els processos productius que manegem i que són els nostres punts forts … I això, al final, es reflecteix en el producte. En cada peça hi ha molt de qui ho ha dissenyat, però, també, molt de Viccarbe. Hi ha una gran confiança i molt respecte i interés d’arribar a un resultat conjunt.

Destacaries algun producte, disseny o projecte que t’haja marcat o impactat especialment, que consideres que és una cosa emblemàtica per a l’empresa?

Encara que és una pregunta que no m’agrada respondre, la col·lecció ‘Aleta’, que vam fer amb Jaime Hayon pot ser un bon exemple. Per molts aspectes. Ha sigut una col·lecció d’èxit des del mateix moment en què la llancem. És una col·lecció molt versàtil, amb infinitat d’opcions i acabats, sense deixar per això de costat la comoditat o els requisits de normativa de qualitat i mediambientals. A més, té un preu molt competitiu. És una col·lecció que beu de referents dels anys 70 i 80 i fa una reinterpretació molt actual, que continua encaixant i continua resultant atractiva. Funciona. Però hi ha una part emocional molt interessant. Abans de llançar-la, Viccarbe tenia un sentit del disseny quasi minimalista, amb estil molt sobri en colors i línies molt pures, i Jaime tenia una creativitat desbordant: art, colors, formes orgàniques. Eren dos mons diferents i, malgrat tindre molt bona relació prèvia, pensàvem que mai anàvem a col·laborar, perquè érem antagònics en el que a creativitat es refereix. Quan Jaime va traslladar el seu estudi a València, ens va demanar ajuda per a buscar dissenyadors que treballaren amb ell. En eixe moment, li vam proposar a un molt bon amic meu que estava treballant en pràctiques amb nosaltres, i de seguida va començar a treballar amb ell. Això va fer que, de sobte, ens vérem de manera diferent i, després de diverses proves i un procés de desenvolupament molt bonic, va sorgir un producte que té tant de Viccarbe com de Hayon. I crec que això és fruit, de nou, d’eixe intangible, d’eixa manera de fer, d’eixa relació prèvia que creguem. Amb aquest context emocional, que s’haja convertit en el número u de vendes, reforça la idea que, quan es parteix d’una relació prèvia, ix un producte exitós.

La Comunitat Valenciana és el territori amb més Premis Nacionals de Disseny, amb reconeixements continuats en els últims anys. Quin creus que és el paper del disseny valencià dins de l’ecosistema nacional?

El reconeixement al disseny valencià no és sol fruit del treball dels últims cinc anys, sinó, probablement, dels últims cent. De la indústria ceràmica, la tèxtil, el calçat, d’una regió amb una indústria del moble molt potent, esdeveniments importants com a Feria Hábitat Valencia o Cevisama… Tot eixe bagatge ha ajudat a generar molta consciència sobre la importància del disseny en tots els àmbits i en totes les seues disciplines (gràfic, embalatge, producte, industrial, moda…). Ara mateix, el sector del disseny de la Comunitat està en un moment dolç. Tots els premis nacionals que s’han atorgat en els últims anys, tant a professionals com a empreses, així ho demostren. Però crec que ens falta mirar més l’ecosistema que ens envolta i trobar i potenciar aquells punts que ens uneixen; en lloc de posar el focus en el que ens separa, generar més sinergies. M’agradaria creure que hi ha una opció comuna, més democràtica i popular entre tots els agents que generem eixe entorn de disseny per a potenciar el sector, la seua imatge, el seu model. Per part nostra, intentem posar el nostre granet d’arena, amb iniciatives com Open House, Feria Hábitat Valencia o associant-nos a l’ADCV.

En aquest sentit, quin paper creus que han de tindre les associacions i per què heu decidit unir-vos a l’ADCV?

L’associacionisme té un paper molt important per a tots els professionals d’un sector i, en el cas de l’ADCV, en la promoció de la cultura del disseny, d’un ofici, així com donar suport a tots els professionals que ho componen. Permet que tot eixe sector es faça més sòlid i robust, posem en comú les nostres inquietuds, ens fem més fortes enfront dels reptes i generem uns criteris únics en molts sentits, però, sobretot, ajudar-nos. Em semblen també clau i essencials mecanismes de consultoria, formació i seguiment als professionals que estan començant.

I quins consells donaries o com animaries a eixos joves que s’estan formant o estan iniciant la seua activitat professional en el món del disseny?

Al talent emergent, li animaria a buscar, experimentar i fer coses noves, encara que semblen absurdes. Baixar a un contenidor, agafar quatre andròmines i veure què passa. Fugir de les coses molt formals, del que ha de ser produïble, econòmic… perquè ja arribarà el moment de fer-lo quan estiguen en una empresa i li ho demanen. Els diria “deixa buit a eixa innocència, a eixa idea boja. Per què no? Això et portarà a obrir la ment, a intentar generar coses diferents i fora de lloc, a experimentar”.

Últimament s’està generant molt renou i debat sobre la irrupció de la intel·ligència artificial i com pot afectar les professions creatives i s’escolten alegrement comentaris com que anem tots a desaparéixer. Em sembla una visió molt simplista sobre el tema. Darrere de la IA hi ha molts interessos comercials, inversors i accionistes que tracten d’imposar un model i generar soroll i estrés. I hi ha una programació desenvolupada per un ésser humà, que delimita els referents sobre els quals crear d’una manera esbiaixada i limitant. Però no deixa de ser això, una conjunció de variables sense capacitat cognitiva per a raonar, reflexionar, analitzar o conceptualitzar, capacitats totes inherents a l’ésser humà.

Tal com jo ho veig, la intel·ligència artificial no deixa de ser una eina més per a ajudar a desenvolupar el nostre treball. Són ja diverses les ocasions que hem viscut aquesta experiència. La fotografia acabaria amb la pintura; la fotografia digital acabaria amb l’analògica… Fins i tot els dissenyadors gràfics desapareixerien amb l’arribada de l’ordinador i eines com Illustrator o Photoshop. Però, lluny d’això, la qual cosa han provocat aquestes eines és que el nivell augmente. L’empresari que es vanagloria del logotip que li va fer el seu nebot gràcies a un curs d’ofimàtica per a la seua botiga continuarà existint, només que hui el nebot passa a ser substituït per una intel·ligència artificial. Però hem de tindre clar que eixa persona mai anava a contractar els serveis d’un professional per a dissenyar la seua imatge corporativa. I ací és on han d’entrar associacions com l’ADCV, per a formar i generar cultura sobre el valor afegit del disseny i la seua funció.

Després d’aquests primers 25 anys, cap a on camina Viccarbe?

Estem en un moment molt dolç, celebrant el nostre 25 aniversari, per la qual cosa el Premi Nacional de Disseny no ha pogut vindre en un moment millor. Estem vivint una fase de creixement com a empresa i com a projecte molt interessant, amb reptes que es venen molt apassionants. Porte 18 anys en Viccarbe i aposte per fer coses que ens il·lusionen i motiven, evolucionant i sense repetir fórmules del passat. El Premi Nacional és un reconeixement a tot el fet fins ara, però no ens acomodarem; ve a confirmar que el que hem fet és un èxit, però no deixa de ser la següent pedra d’un camí que segueix en construcció. Eixe esperit que ens ha portat ací, inconformista, curiós i amb afany de millorar les coses, seguirà.

…………………………………………………………………….

Retrato 1: Viccarbe
Retrato 2: ©wewonderstudio
Foto muebles 1: VIVOOD Hotel, de Ángel Segura
Foto muebles 2: Clínica Alejandría, de Javier Díez
Foto muebles 3: Residencia Gran Vía Marqués del Turia – Fos Studio, de Germán Saiz
Foto muebles 4: Showroom Viccarbe, de Javier Guerrero
Foto muebles 5: The Terminal Hub, de Alfonso Calza
Foto muebles 6: The Terminal Hub, de Alfonso Calza