Les grans estratègies multinacionals, com l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, institucions com la Comissió Europea, governs i administracions públiques estan integrant, de manera creixent, els processos de participació ciutadana i co-disseny com a pilars en la definició de models, polítiques, plans i accions en àmbits de gran impacte i complexos, com els serveis públics. Es considera que són la clau per a aconseguir avanços en termes d’eficiència, accessibilitat i sostenibilitat i, amb això, millorar la vida de les persones.
Entre els àmbits d’aplicació, estan els models sanitaris, en plena revisió i redefinició en el context de crisi sanitària mundial provocada per la pandèmia de Covid-19 i davant el progressiu envelliment de la població. Un àmbit que obri grans oportunitats de millora sobre la base de les aliances i la col·laboració, en opinió dels i les professionals experts que van intervindre en la ‘II Jornada de Disseny per a la Innovació Social i Disseny Social’, organitzada per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, promoguda pel centre d’innovació Las Naves i patrocinada per València Activa.
"La creixent integració del co-disseny en processos d'institucions suposa una implicació activa de la ciutadania, que emergeix com un nou paradigma transformador de les seues relacions", Raquel Pelta.
Les experiències de co-disseny en l’àmbit de la salut desenvolupades en altres països, com el Canadà, Gran Bretanya, Austràlia o Nova Zelanda, deixen patent els resultats positius d’aquesta mena de processos en diferents nivells, com, per exemple, en la seguretat del pacient, la reducció d’errors mèdics, la coordinació en l’atenció al malalt, en decisions clíniques, en l’ampliació de serveis i la seua major accessibilitat.
“La creixent integració del co-disseny en processos impulsats per institucions suposa una implicació activa de la ciutadania, que emergeix com un nou paradigma transformador de les relacions entre totes dues parts. Els dissenyadors van més enllà de l’entorn material, per a dissenyar sistemes basats en l’evidència que giren entorn dels pacients i professionals de la salut, que es converteixen en co-creadors”, va destacar Raquel Pelta, professora de la Universitat de Barcelona i experta en co-disseny, directora científica de la jornada.
Aquesta premissa, és aplicable a tota mena de serveis públics, així com per a afrontar diferents reptes en l’àmbit de les administracions públiques i en sectors privats. Per això, és clau dotar als i les professionals del disseny del coneixement i les eines per a abordar-los amb èxit, amb accions de formació i informació com les impulsades per la ADCV.
“La creativitat és transversal i les capacitats creatives poden ajudar a altres sectors, des de la innovació, per a generar impactes positius per a totes les persones. En les estratègies europees, com la New European Bauhaus, i locals, com Missions València 2030, el disseny és contemplat com un dels agents clau per a aconseguir un món millor”, va apuntar Marta Chillarón, directora de Las Naves.
Experiències pràctiques
Durant la jornada, es van exposar dos casos casos d’èxit de co-disseny aplicat en salut.
Sara Riveros, dissenyadora de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, va explicar com el procés de co-disseny en la gestió de les llistes d’espera en aquest país ha permés reduir-les entre el 20% i el 72% en les diferents especialitats en menys d’un any.
“El disseny aporta des del nivell més operatiu, fins al més estratègic, sent un articulador clau de diferents actors i professionals. Atén les necessitats reals amb una mirada sistèmica i de resolució de problemes complexos. A més, facilita la definició d’indicadors per a avaluar aspectes crítics i manté una cultura de gestió de l’aprenentatge en l’organització”, va destacar.
Per part seua, Itziar Pobes, dissenyadora de serveis, va explicar el procés de co-creació d’un programa de prevenció de caigudes amb persones majors, promogut per Fundació La Caixa, implantat ja en 600 centres en tota Espanya.
“Ens vam adonar de seguida de la importància de ser flexibles, per a fomentar la identificació i la participació de les persones amb les quals estàvem treballant. A més, en el transcurs del procés, sorgeixen conflictes, i gestionar-los adequadament pot resultar enriquidor per al resultat final del procés”, va indicar.
Formació pionera per a professionals del disseny
La segona part de la jornada, es va centrar en l’anàlisi de resultats i balanç del ‘Curs de Co-disseny aplicat en l’àmbit de la salut’, que es va impartir al novembre, amb la participació de més d’una vintena de professionals del disseny. Es van incloure continguts teòrics, conferències, presentacions de casos d’èxit i projectes -entre ells, ValueCare, de Las Naves, que té com a objectiu fomentar l’envelliment saludable i lluitar contra la soledat no desitjada en persones majors de 65 anys amb un estat de salut fràgil-. En la part pràctica, es va dur a terme un taller de co-disseny, en el qual es va treballar al costat d’Infermeres pel Canvi -col·lectiu vinculat al Col·legi d’Infermeria de València-.
“Les sis línies que defineixen el procés de co-disseny són comunicar, escoltar, dissenyar, transformar, gestionar de forma compartida i socialitzar, perquè tot procés de co-disseny suposa la creació d’una comunitat”, va assenyalar Irene Reig, de Carpe Estudio, coordinadora del taller.
Els i les participants van treballar amb diverses eines i metodologies per a identificar les problemàtiques i definir els aspectes prioritaris en els quals els dissenyadors poden intervindre.
Es van definir, com a àmbits prioritaris d’actuació, aconseguir que el col·lectiu d’infermeres tinga més veu i visibilitat pública; garantir una formació continuada adequada a les necessitats reals de professionals i pacients; el disseny d’espais i objectes físics més segurs, i una comunicació més fluida (vertical i horitzontal).
A partir d’aqueix diagnòstic, entre els possibles àmbits d’intervenció des del disseny, es van recollir des de la definició de models i protocols de comunicació, al disseny d’espais i objectes físics, la senyalística, estratègies i programes formatius, el disseny de l’experiència del pacient i el desenvolupament de plataformes i eines digitals de suport.
Us deixem el vídeo resumeixen del curs:
“Tenia una idea del que el disseny podia fer per les infermeres i m’he adonat que era una visió molt limitada, molt utilitària, i ha canviat amb el taller. Estic segura que el futur de la sanitat serà millor amb la col·laboració entre totes dues professions. Ens uneix la passió pel nostre treball i un mateix objectiu: millorar la vida de les persones”, va afirmar Imma Puchalt, representant d’Infermeres pel Canvi.
El co-disseny, línia estratègica de treball per a la ADCV
“Aquest curs ha tingut un caràcter introductori i ha sigut un primer pas en una línia en la qual es necessita continuar treballant. Existeix una demanda de dissenyadors en institucions públiques i anirà creixent, com demostren els exemples internacionals i els projectes que ja s’han desenvolupat a Espanya i que indiquen que anem en la bona direcció”, va subratllar Raquel Pelta.
María Navarro, gerent de la ADCV, va tancar la jornada destacant que “el disseny és una professió amb impacte decisiu en l’economia i en la societat, clau per a construir un bon futur per a totes les persones. Ha d’existir una formació als seus professionals que els permeta afrontar els desafiaments que anem trobant com a societat. Per això, després del llançament de la primera edició d’aquest curs de co-disseny en salut, pioner a Espanya, continuarem aprofundint en aquesta línia, perquè veiem importants vies de col·laboració entre institucions, societat i professionals del disseny. Hi ha multitud d’oportunitats que, si s’aborden des del co-disseny, permetran construir un món més just, accessible i integrador”.
Les Jornades de Disseny per a la Innovació Social i Disseny Social són una iniciativa de la ADCV i Las Naves per a promoure i difondre noves línies de treball dins de l’estratègia d’innovació social i urbana, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de totes les persones. Han comptat amb el suport de la New European Bauhaus i València Capital Mundial del Disseny 2022.
En el cas del co-disseny per a la salut, en el qual s’ha centrat aquesta línia de treball en 2021, enllaça amb l’estratègia Missions València 2030, l’eix de la qual 1 és ‘Ciutat sostenible i saludable’.
