“Hui, el disseny, com a forma de pensament crític, responsable i conscient, ens convida a preguntar-nos no sols què produirem, sinó baix quins criteris i amb quines conseqüències”. Amb aquesta reflexió, María Navarro, gerent de l’ADCV, va obrir la V Jornada Disseny amb Impacte Positiu: Premis ADCV 2026. En aquesta trobada, celebrat en Las Naves de València Innovation Capital, ens acostem a 13 dels 17 treballs distingits amb els Premis Impacte Positiu en la huitena edició dels guardons de l’ADCV, de mà dels seus responsables.
Les presentacions van recórrer disciplines i escales distintes, des d’una coberta editorial fins a un servei de condicionament acústic. En totes elles, l’impacte va aparéixer lligat a decisions concretes: escoltar persones que havien quedat fora del relat, facilitar l’autonomia, compartir la construcció d’un espai, aprofitar el que ja existeix o revisar quant temps necessita algú un producte. Eixa diversitat va permetre veure com una intenció es converteix, a través del procés de disseny, en solucions amb efectes reals.
De les seues intervencions va emergir una idea compartida: l’impacte positiu comença en decidir quin problema abordar, a qui escoltar i com desenvolupar una solució que puga sostindre’s en el temps. La jornada va obrir a més un espai per a conversar amb els seus autors i autores, compartir aprenentatges i enfortir els vincles entre els qui treballen en el disseny de la Comunitat Valenciana.
En aquesta trobada, en Las Naves de València Innovation Capital, ens acostem a 13 dels 17 treballs distingits pel seu 'Impacte Positiu' en els Premis ADCV 2026
Las manos que cosen, desenvolupat per Sayavera & Metódica per al Museo Cristóbal Balenciaga, recupera la història de les més de 2.000 dones que van treballar a la casa de moda. Lorena Sayavera va explicar que el projecte parteix d’una investigació de més de deu anys, amb nòmines, fotografies, objectes i testimoniatges d’antigues treballadores, algunes d’elles majors de 90 anys. La web permet acostar-se a eixe arxiu i a les peces documentals creades a partir d’ell.
La memòria va guiar també les decisions visuals. Les imatges, els vídeos i els textos se superposen i apareixen a diferents velocitats durant la navegació, evocant una història que es reconstrueix per fragments. Segons es va exposar en la jornada, la web va rebre 35.000 usuaris únics durant els seus tres primers mesos. El projecte dona visibilitat a unes professionals el treball de les quals va ser essencial i durant molt de temps va romandre en segon pla.
En Archivo Fernando Gil, Estàndard Estudio ha convertit una col·laboració sostinguda amb la impremta Fernando Gil, de Tavernes Blanques, en una investigació gràfica sobre el patrimoni cultural local. Julio Alonso, cofundador d’Estàndard Estudio, va explicar que el projecte va començar com una peça promocional i va anar creixent any rere any fins a reunir diferents mirades sobre l’arquitectura, la indústria, la gastronomia i el paisatge del territori.
La incorporació de residències artístiques ha ampliat eixe recorregut. En l’edició presentada durant la jornada, la investigació s’ha centrat en l’Horta Nord i s’organitza entorn de l’aigua, la terra, la casa i la indústria. Les il·lustracions, el calendari i les peces editorials posen en circulació imatges i històries d’un patrimoni que, en alguns casos, corre el risc de desaparéixer.
Elena Yuste va representar als coautors de ‘El libro que escucha‘, publicació que va realitzar al costat d’Álvaro García Ruano, Elena Yuste, David Consuegra, Jon Zabala i Sara Méndez per a la Fundación Cotec. Yuste va contar que l’equip va decidir situar l’escolta en el centre del projecte i aprofitar una publicació dirigida a persones amb capacitat de decisió per a traslladar-los preocupacions expressades per joves.
La pròpia forma del llibre desenvolupa eixa intenció. La seua coberta remet als materials que absorbeixen el so, mentre que l’interior deixa espai per a llegir, anotar i afegir altres veus. Elena Yuste va explicar que, durant la presentació oficial del projecte, es va habilitar una cabina on les persones assistents podien compartir inquietuds i incorporar-les a la publicació. L’objecte editorial es va convertir així en una invitació a escoltar i a continuar la conversa.
Les fosses de la vergonya, de Granissat Estudi Creatiu per a Bressol i la Diputació de València, aborda la recuperació de la memòria democràtica a través d’un projecte digital vinculat a un documental sobre les fosses de Paterna. Josep Olmos i Lali Gil van explicar que el treball exigia acostar-se amb respecte a les víctimes, les seues famílies i un material gràfic especialment dolorós. L’objectiu era fer accessible eixa història sense restar-li gravetat.
La web organitza el relat en cinc capítols que es descobreixen mitjançant el desplaçament per la pàgina. Imatges, textos i elements gràfics apareixen per capes, en una decisió que remet al procés d’exhumació i reconstrucció de la memòria. Qui navega pot aprofundir en els continguts al seu ritme i conéixer tant els fets com les històries de les persones afectades.
Amb Wave, Odosdesign i Seniorcare es van proposar revisar el mobiliari destinat a espais de cures. María Rochina va explicar que la col·lecció de taules i seients parteix d’observar com utilitzen aquests llocs les persones majors: quina altura facilita asseure’s i alçar-se, com es relacionen la taula i la cadira o quina disposició afavoreix que algú es quede a conversar.
Els reposabraços, els seients embuatats, els cants arredonits i l’ús de fusta de faig responen a necessitats de seguretat, autonomia i confort. La possibilitat de combinar les peces permet crear espais per a diferents moments de trobada. Rochina va assenyalar que una cadira pot servir per a asseure’s, però, també, pot convidar a romandre i reduir la sensació d’aïllament.
La reconstrucció després de la DANA va ser el punt de partida de Remoblar Post-DANA, presentat per Mireia Juan, de Makea. A partir d’un encàrrec de l’ONG Jóvenes i Desarrollo per a intervindre en dos centres educatius públics, l’equip va treballar amb professorat i equips directius per a identificar necessitats i convertir els recursos disponibles en mobiliari útil per a la vida escolar.
Makea va dissenyar tres models adaptables i, al costat d’ells, els sistemes i les dinàmiques necessàries perquè l’alumnat participara en la seua construcció. El projecte va emprar materials locals i recuperats i va buscar solucions resistents, reparables i fàcils de reproduir. Prop de 280 persones van participar en el procés, que ha deixat capacitats pràctiques en els centres i una metodologia que pot aplicar-se en altres situacions d’emergència.
Hebra, de Estudio Menta per a Fundación Proyecto Vivir, mostra com la identitat d’una botiga pot contribuir a ampliar l’abast d’un projecte social. La fundació va explicar que la venda de roba recuperada ajuda a cobrir necessitats bàsiques de les famílies a les quals acompanya i que la iniciativa aspira, a més, a oferir formació i oportunitats laborals a dones.
Elisa Gómez, directora creativa d’Estudio Menta, va explicar com es va construir el nom i la identitat al voltant “del bri que uneix el teixit material amb el teixit social”. La intervenció va incloure l’espai comercial i les seues aplicacions gràfiques, amb una imatge capaç d’atraure a nous públics. Segons va compartir la fundació, el canvi ha incrementat les vendes i ha donat forma a un model que vol reproduir en altres llocs.
En Dana/Nada, Miguel Hache va traslladar a una falla l’impacte de la DANA i les paraules dels qui la van patir. Durant la seua presentació, va situar el projecte dins d’una trajectòria en la qual els materials i les construccions efímeres han servit per a parlar d’assumptes pròxims als barris, des dels desnonaments fins a la transformació dels seus espais.
El terme “nada”, va explicar, apareixia una vegada i una altra en els relats de persones que havien perdut les seues pertinences, els seus negocis o els llocs que coneixien. A partir d’eixa experiència, la falla va convertir una vivència col·lectiva en una peça pública. La intervenció va recordar la capacitat del disseny i de la creació fallera per a expressar l’ocorregut i obrir converses en l’espai compartit.
El Tren Nadal – Cesta de Fruta, de PackCo | Brand and Packaging, respon a un encàrrec per a acostar la fruita al públic infantil. Julia Galindo va explicar que el disseny havia de funcionar, primer, com a envàs: protegir el producte, resistir la humitat i el transport, contindre 750 grams de fruita i destacar en el punt de venda. L’equip va revisar a més negres, encunys i magatzematge per a ajustar la seua producció.
La segona vida estava prevista des de l’inici. Les rodes es despleguen i els envasos s’enganxen entre si per a formar un tren que xiquetes i xiquets poden muntar i utilitzar per a jugar. La presentació va mostrar com les decisions sobre fabricació, logística i ús posterior han de resoldre’s conjuntament perquè una proposta puga arribar a produir-se i prolongar la seua utilitat.
Llibre Verd València, de Fase Studio, incorpora la investigació en biomaterials a una publicació vinculada a la Capital Verda Europea València 2024, amb la col·laboració de Sirope Lab. Raul Vicent, de Fase, va explicar que el llibre es va concebre amb un format que aprofitara el paper, un nombre ajustat de pàgines, malgrat incloure tres idiomes, i una impressió amb dues tintes.
La sobrecoberta concentra l’experimentació material. Luisa Tovar, de Sirope Lab, va detallar que està elaborada artesanalment a partir d’un bioplàstic d’algues i restes de taronja. L’objectiu era que havia de conservar flexibilitat i transparència per a funcionar com a part del llibre.
Gumi, de Made Studio per a Ondarreta, va nàixer quan l’empresa va decidir desenvolupar el seu primer sistema de mobiliari entapissat. Borja García va explicar que eixa oportunitat va permetre repensar l’estructura habitual d’un sofà. L’equip va dissenyar un interior lleuger d’alumini i suport tèxtil, amb peces que poden utilitzar-se per separat o unir-se per a configurar diferents espais.
La col·lecció redueix pes i facilita el desmuntatge i la separació de materials al final de la seua vida útil. Segons les dades compartides en la jornada, incorpora un 50% de materials reciclats i pot ser reciclable fins a un 92%, segons la peça. El seu disseny modular permet reconfigurar-la amb facilitat, i el canvi de tapisseria fa possible utilitzar-la tant en interiors com en exteriors.
Amb Evermute, Monnou i l’empresa de solucions acústiques Absotec van portar la reflexió més enllà del producte. Pedro Sáez va explicar que l’anàlisi del cicle de vida va revelar una contradicció: panells capaços de durar molts anys podien ser utilitzats només durant uns dies en una fira o uns mesos en una oficina. Millorar els materials tenia un abast limitat mentre es mantinguera eixa forma de consum.
La proposta va ser l’evolució del model de negoci, des de la venda puntual a un servei que permet utilitzar les solucions acústiques durant el temps necessari i retornar-les després per al seu manteniment i reutilització. El procés va implicar clients, prescriptors i personal de l’empresa, i va requerir adaptar tant el producte com la seua comunicació.
Colla Paper, d’Estándar Estudio i Impresum, va tancar les presentacions amb una mirada als objectes quotidians de paper. Bianca Cifré va explicar com la col·laboració entre l’estudi i la impremta ha donat lloc a una línia pròpia d’agendes, calendaris, quaderns i altres peces per a organitzar-se, escriure i dibuixar. La proposta reivindica el valor de detindre’s, provar idees i deixar espai a l’error en els processos creatius.
La proximitat entre els qui dissenyen i els qui imprimeixen permet conéixer de primera mà els materials disponibles i aprofitar papers sobrants, excedents de producció i peces que ja no compleixen la seua funció original. Aquests recursos condicionen formats, colors i tirades, i es converteixen en el punt de partida de nous productes. El seu procés mostra com produir a prop i a petita escala pot influir en cada decisió de disseny.
La V Jornada Disseny amb Impacte Positiu va comptar amb el suport de València Innovation Capital i va formar part de la programació del València Design Fest, impulsat per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana.
